Sempre es un plaer el poder col·laborar amb la nostra
Confraria. La última vegada que vaig escriure per a la Germandat, va ser sobre
“la Salpassa”, i en aquesta ocasió, vull recordar un altra tradició ja perduda
al nostre poble de Sollana, com es “el dia dels combregars”.
Aquesta celebració, tal i com em explicava el meu pare
Alfonso, es feia al nostre poble en la festivitat del dia de Sant Vicent
Ferrer.
Però abans de explicar en que consistia la celebració
dels combregars, m’agradaria comentar el per que la festivitat de Sant Vicent
Ferrer no es celebra el 5 d’abril, tal i com marca el santoral al nostre
calendari.
El fet de que Sant Vicent Ferrer, va ser el primer
canonitzat de l’antic Regne de València, el va constituir en un emblema. La
seua festivitat, que com he dit, cau el 5 d’abril, pràcticament no es podia
celebrar mai per coincidir gairebé sempre amb la Quaresma. Per eixe mateix
motiu, el Papa Clemente VIII al 1594 va concedir que se celebrés el dilluns de
la segona setmana de la Pasqua. Des de llavors va fent així, allargant doncs la
celebració primaveral de la Pasqua de Resurrecció a tota la nostra Comunitat
Valenciana.
El meu pare Alfonso, em contava com fa ja molts anys quan
era ell molt jove, el dia de Sant Vicent, el capellà del poble eixia de
l’Església amb el Santíssim cobert pel mantell. Acompanyat per les autoritats
del moment, els veïns, la banda de música i els Combregars, tots en processó.
Acudien a les cases dels malalts del poble, per a donar-los la Comunió, ja que
els seus familiars dies abans, havien passat per la casa del senyor rector, per
a comunicar-ho. Aquesta celebració es feia pel matí, al voltant de les vuit o
les nou, ja que per la vesprada la costum era celebrar la festivitat amb un bon
dinar i un bon berenar.
També el meu oncle Vicente, em va dir sobre aquesta
festivitat, que quan ell es va casar i es va tindre que anar a viure a
Almussafes, es va emocionar de veure com en la mateixa processó, els familiars dels malalts, una vegada veien
aproximar-se la processó a la seua casa, eixien per a rebre al Santíssim, fent
una reverència, per a desprès acompanyar-lo fins a la seua casa. Tot un acte de
devoció.
El dia dels Combregars es continua celebrant hui en dia a
moltes localitats de la nostra geografia valenciana, com per exemple a
Llíria. També a la resta de Espanya
celebren el que denomina com “la procesión de los enfermos”.
El fet de donar la comunió als malalts en aquesta
festivitat, te raó de ser, per que l’Església recomanava a tots els catòlics
combregar almenys per la Pasqua florida. Hui el capellà del poble continua
donant la comunió als malalts de nostre poble amb tota la discreció. Son altres
temps.
Com en moltes tradicions, el temps pot ser un enemic,
fent oblidar tot allò que els nostres avantpassats mantenien amb molta devoció.
Deixant de costat eixes tradicions per altres que ens venen imposades d’altres
Països.
Donar les gracies al meu pare Alfonso García Castillo i
al meu oncle Vicente García Castillo, per ajudar-me en descobrir tradicions i
poder-les compartir amb tots vostès.
Els deixe amb una oració a Sant Vicent Ferrer.
“ORACIÓN PARA SUPLICAR LA
INTERCESIÓN DE SAN VICENTE FERRER
Gloriosísimo padre mío San Vicente,
bienhechor mío amabilísimo, convencido de la gloria y poderío de que gozas ante
Dios, y que ejerces en favor de todos los verdaderos devotos tuyos, y animado
también de grandísima confianza en tu poderoso patrocinio, vengo a ti en visita
humilde, me postro delante de tu santa imagen, como un hijo ante su amoroso
padre, como un pobre vasallo ante su generoso rey, como un afligido enfermo
ante su compasivo médico. Veme aquí arrodillado a tus benditos pies, lleno de
pesares y tristezas, de enfermedades y miserias, lleno, en fin, de toda clase
de necesidades en el alma y en el cuerpo. A ti he acudido con toda mi fe y toda
mi confianza para que te dignes remediarme, sacándome de angustias y
concediéndome los favores que te pido.
Ayúdame, pues, Santo mío,
poderosísimo y clemente; sáname de las dolencias que me afligen; alcánzame de
Dios la gracia de convertirme de todo corazón a Él y de servirle hasta la
muerte; consuélame y aliéntame en todos mis trabajos con tu asistencia santa;
líbrame de todos los peligros que por todas partes me rodean y consérvame siempre
la salud que necesito en alma y cuerpo para que de esta manera pueda cumplir
los divinos mandamientos y las obligaciones de mi propio estado, y pueda
también seguir honrándote a ti mismo con devoción ferviente y con toda mi
tierna gratitud por tus bondades de verdadero padre para conmigo.
Escúchame, Santo mío, acogiendo benignamente mis clamores; y al concederme los
favores que a ti pido y espero, concédeme también la gran dicha de imitarte en
tus preciosas virtudes, especialmente en el amor a Jesucristo, Redentor Divino
nuestro, en la caridad para con mis prójimos, en la mortificación de mis
sentidos, en la devoción tierna y constante a nuestra amantísima Madre, la
Santísima Virgen del Rosario, y, en fin, en la meditación continua de mi muerte
y del tremendo día del juicio. Así sea.
Tres padrenuestros, avemarías y gloria.”
Escrit publicat al llibret de Setmana Santa Germandat.
Sollana, Abril de 2014