El dia dels Combregars

Sempre es un plaer el poder col·laborar amb la nostra Confraria. La última vegada que vaig escriure per a la Germandat, va ser sobre “la Salpassa”, i en aquesta ocasió, vull recordar un altra tradició ja perduda al nostre poble de Sollana, com es “el dia dels combregars”.

Aquesta celebració, tal i com em explicava el meu pare Alfonso, es feia al nostre poble en la festivitat del dia de Sant Vicent Ferrer.

Però abans de explicar en que consistia la celebració dels combregars, m’agradaria comentar el per que la festivitat de Sant Vicent Ferrer no es celebra el 5 d’abril, tal i com marca el santoral al nostre calendari.

El fet de que Sant Vicent Ferrer, va ser el primer canonitzat de l’antic Regne de València, el va constituir en un emblema. La seua festivitat, que com he dit, cau el 5 d’abril, pràcticament no es podia celebrar mai per coincidir gairebé sempre amb la Quaresma. Per eixe mateix motiu, el Papa Clemente VIII al 1594 va concedir que se celebrés el dilluns de la segona setmana de la Pasqua. Des de llavors va fent així, allargant doncs la celebració primaveral de la Pasqua de Resurrecció a tota la nostra Comunitat Valenciana.

El meu pare Alfonso, em contava com fa ja molts anys quan era ell molt jove, el dia de Sant Vicent, el capellà del poble eixia de l’Església amb el Santíssim cobert pel mantell. Acompanyat per les autoritats del moment, els veïns, la banda de música i els Combregars, tots en processó. Acudien a les cases dels malalts del poble, per a donar-los la Comunió, ja que els seus familiars dies abans, havien passat per la casa del senyor rector, per a comunicar-ho. Aquesta celebració es feia pel matí, al voltant de les vuit o les nou, ja que per la vesprada la costum era celebrar la festivitat amb un bon dinar i un bon berenar.

També el meu oncle Vicente, em va dir sobre aquesta festivitat, que quan ell es va casar i es va tindre que anar a viure a Almussafes, es va emocionar de veure com en la mateixa processó, els  familiars dels malalts, una vegada veien aproximar-se la processó a la seua casa, eixien per a rebre al Santíssim, fent una reverència, per a desprès acompanyar-lo fins a la seua casa. Tot un acte de devoció.

El dia dels Combregars es continua celebrant hui en dia a moltes localitats de la nostra geografia valenciana, com per exemple a Llíria.  També a la resta de Espanya celebren el que denomina com “la procesión de los enfermos”.

 El fet de donar la comunió als malalts en aquesta festivitat, te raó de ser, per que l’Església recomanava a tots els catòlics combregar almenys per la Pasqua florida. Hui el capellà del poble continua donant la comunió als malalts de nostre poble amb tota la discreció. Son altres temps.

Com en moltes tradicions, el temps pot ser un enemic, fent oblidar tot allò que els nostres avantpassats mantenien amb molta devoció. Deixant de costat eixes tradicions per altres que ens venen imposades d’altres Països.

Donar les gracies al meu pare Alfonso García Castillo i al meu oncle Vicente García Castillo, per ajudar-me en descobrir tradicions i poder-les compartir amb tots vostès.

Els deixe amb una oració a Sant Vicent Ferrer.

“ORACIÓN PARA SUPLICAR LA INTERCESIÓN DE SAN VICENTE FERRER

Gloriosísimo padre mío San Vicente, bienhechor mío amabilísimo, convencido de la gloria y poderío de que gozas ante Dios, y que ejerces en favor de todos los verdaderos devotos tuyos, y animado también de grandísima confianza en tu poderoso patrocinio, vengo a ti en visita humilde, me postro delante de tu santa imagen, como un hijo ante su amoroso padre, como un pobre vasallo ante su generoso rey, como un afligido enfermo ante su compasivo médico. Veme aquí arrodillado a tus benditos pies, lleno de pesares y tristezas, de enfermedades y miserias, lleno, en fin, de toda clase de necesidades en el alma y en el cuerpo. A ti he acudido con toda mi fe y toda mi confianza para que te dignes remediarme, sacándome de angustias y concediéndome los favores que te pido.

 Ayúdame, pues, Santo mío, poderosísimo y clemente; sáname de las dolencias que me afligen; alcánzame de Dios la gracia de convertirme de todo corazón a Él y de servirle hasta la muerte; consuélame y aliéntame en todos mis trabajos con tu asistencia santa; líbrame de todos los peligros que por todas partes me rodean y consérvame siempre la salud que necesito en alma y cuerpo para que de esta manera pueda cumplir los divinos mandamientos y las obligaciones de mi propio estado, y pueda también seguir honrándote a ti mismo con devoción ferviente y con toda mi tierna gratitud por tus bondades de verdadero padre para conmigo.
Escúchame, Santo mío, acogiendo benignamente mis clamores; y al concederme los favores que a ti pido y espero, concédeme también la gran dicha de imitarte en tus preciosas virtudes, especialmente en el amor a Jesucristo, Redentor Divino nuestro, en la caridad para con mis prójimos, en la mortificación de mis sentidos, en la devoción tierna y constante a nuestra amantísima Madre, la Santísima Virgen del Rosario, y, en fin, en la meditación continua de mi muerte y del tremendo día del juicio. Así sea.

Tres padrenuestros, avemarías y gloria.”

Escrit publicat al llibret de Setmana Santa Germandat.

Sollana, Abril de 2014